ЭКСКУРСИИ В БАРСЕЛОНЕ

A l'edat mitjana, el monestir de Pedralbes estava envoltat per una vasta muralla, de la qual només en queden dues torres de guaita i una porta, una al costat oest i l'altra a l'est. Encara es pot veure una pedra enorme just al centre de la porta oest; de fet, només és la punta d'una pedra enorme anomenada Menhir de l'Àngel. És l'objecte artificial més antic de Barcelona. Segons una llegenda, si colpeges el cap d'aquest Menhir, pots sentir les veus dels àngels que hi ha a dins.

Fa més de 7.000 anys, durant l'era neolítica, es van erigir menhirs als llocs d'enterrament. Servien com a passatge cap a l'altre món. La pedra també tenia altres funcions: protegia contra els animals salvatges, els lladres i, sobretot, la mort. La pedra era indestructible i les ànimes, després de la mort, entraven a la pedra i es tornaven eternes. Les formes fàl·liques de les pedres prehistòriques donen suport a aquesta teoria, ja que el fal·lus es considerava un símbol de llarga vida i força. Quan es va construir el monestir, es va col·locar una porta al lloc del menhir perquè l'antiga pedra protegís l'entrada.

Els menhirs també servien com a lloc de "recàrrega": la gent hi anava per reposar energia i força.