EXCURSIONS A BARCELONA

Aquestes làmpades s'omplien de resina i s'encenien: la resina s'encén fàcilment i també desprenia una aroma agradable que emmascarava les olors podrides i brutes que impregnaven la ciutat. L'olor de resina, com la de les espelmes, també era important per a les esglésies: neutralitzava els esperits dels pelegrins i servia com a "desodoritzant", ja que rentar-se no era habitual a l'Edat Mitjana.

Des del 1725, els carrers de Barcelona s'han utilitzat amb llums d'oli.

Llavors va aparèixer la il·luminació de gas a la ciutat. Es va utilitzar per primera vegada el 24 de juny de 1826, durant la festa de Sant Joan. Aleshores, es va encendre el primer fanal de gas de Barcelona a l'edifici de la Borsa. El sistema d'il·luminació de la ciutat va començar a funcionar el 1842, amb l'aparició de fanals de gas a la Rambla i altres carrers i places importants.

Un any més tard, el francès Charles Le Bon va construir la primera fàbrica de gas a Barcelona i va fundar la Societat Catalana d'Il·luminació de Gas. Produïa sistemes d'il·luminació de gas a gran escala, principalment per il·luminar fàbriques i edificis governamentals. L'electricitat, que s'havia generalitzat a finals del segle XIX, va arribar formalment a Barcelona només el 1904, tot i que els primers passos en aquest camp s'havien fet el 1873. Aquell any, l'òptic i físic barceloní Tomàs Dolmau i l'enginyer Narcís Xifra van posar en marxa la primera central elèctrica de la ciutat (encara molt modesta). El sistema funcionava amb quatre motors de gas, que accionaven unes màquines anomenades Gram, que produïen 200 voltampers. Aquestes màquines subministraven electricitat a diversos edificis de la ciutat. El 1888 es van instal·lar els primers fanals elèctrics a la ciutat. Van coexistir amb les làmpades de gas fins a mitjans del segle XX.